Lo Falcó Mil·lenari aterra al Delta



Tenia 8 anys el primer cop que vaig veure Star Wars. Recordo que va ser un diumenge a la tarda, just acabant de dinar i a TV3. Jo sempre esperava que fessin Indiana Jones, el meu heroi de la infantesa, i sovint la meva família ja feia broma quan arribava l'hora de la pel·lícula del cap de setmana. "Avui fan Indiana Jones", comentava el meu pare mentre jo feia uns ulls com a taronges. En veure el logotip de "Lucasfilm", recordo votar d'alegria. I de cop, unes lletres en blau. Fanfàrries i un rètol en groc superposat a un fons negre i estrellat que deia: La Guerra de les Galàxies. "Merda!" "Catxins!", vaig exclamar estrenyent els punys i acompanyat del corresponent ruc.

Recordo que em vaig asseure al sofà, mentre a la tauleta petita devia tenir alguna joguina amb la qual em vaig distraure mentre la pel·lícula anava avançant, sense jo fer-li massa cas. Val que R2-D2 i C-3PO aconseguien que, igual que fan els felins de la sabana, no parés d'anar-la mirant almenys amb un ull. Per alguna raó, en sentir la música de la cantina (una estona més tard) vaig deixar les joguines i hi vaig parar una mica més d'atenció. Suposo que va ser degut al fet que la melodia em semblava graciosa. I llavors, assegut a una taula, estava ell: l'Indiana Jones. Em vaig quedar de pedra, investigant perquè duia aquells cabells, aquell vestit. On nassos havia deixat el seu fuet i el seu barret? Perquè li deien Han? I va ser just a l'escena on dispara (ell primer, com a "badass" que és) a Greedo, la que em va capturar per complet. Des de llavors i fins al final, les vegades que vaig pestanyejar es podrien comptar amb els dits de les mans.

Va ser llavors el despertar del meu frikisme.


Amb el Falcó Mil·lenari van viatjar els primers somnis d'una nova etapa. Amb ell m'havia imaginat mil cops vestit com en Han, acompanyat d'en Chewie jugant a la holo-taula d'escacs o bé entrant a l'hiperespai. Des de la cabina d'aquesta nau, tot semblava fàcil, i a res se li tenia por. I és exactament per això que poso aquest nom al meu blog. Navegant amb el Falcó Mil·lenari podré dir allò que realment penso sense por a que ningú em digui que "no estic afinat", que "porto cop de ratera" o que "pego cante". Amb el Falcó Mil·lenari opinaré de tot allò que cregui convenient, i deixaré que el meu jo interior (que encara no ha crescut massa) navegui per allà on vulgui. Aquí neix un blog que, igual que l'ànima de la nau, no sap ben bé o va tot i fer olor d'aventura. Avui, la nau aterra al Delta, i ja no es troba a una galàxia molt molt llunyana....

Hi pugeu? ;)

«¡¡Arrenca!!»
―Han Solo a Chewbacca

Comentaris

  1. May the Force be with you!
    L'expressió en anglès, May the Force be with you "Que la força t'acompanyi" ha arribat a un estatus de culte i és un símbol del llegat de Star Wars. La frase ha estat dita almenys per un personatge en cadascuna de les pel·lícules d'Star Wars.
    En la pel·lícula de la teva vida i fins al dia d'avui també diferents personatges de la mateixa te l'hem pronunciat referint-nos a tu, bé potser no la frase idèntica "Què la forca t'acompanyi" però segur que eren freses acomparades i això si amb el mateix desitj. Jo crec que la força t'ha acompanyat i que ets un home afortunat deixem dir molt afortunat. Desitgem que aquest blog sigui un lloc on transmetis als altres la teva força. Ah i recorda una altra frase no de pel·lícula, però si dels teus pares "Allà on estiguéssim sempre estarem amb tu". May the Force be with you!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

5 podcasts que no puc parar d'escoltar