5 podcasts que no puc parar d'escoltar

Si alguna aplicació no pot faltar al meu smartphone és IVOOX, una plataforma de podcasting on hi podem trobar petites meravelles. Ja sigui viatjant amb Lo Falcó Mil·lenari, passejant a Nexus, fent feina o bé abans d'anar a dormir, em col·loco els auriculars i escolto una varietat de programes a manera d'entreteniment, alhora que m'informo de tot allò que m'agrada. És també l'aplicació que utilitzo en l'àmbit personal per penjar els podcasts de Ràdio Delta en els que hi participo, les Càpsules Social Media i els de Delta Jazz Club (que espero que ja hàgiu escoltat algun cop). A continuació, us faig un breu llistat dels meus programes preferits que, lògicament, us recomano que escolteu.

Las Noches de Ortega

Un programa amb un humor que m'ha arrencat més d'una sorollosa rialla a altes hores de la nit, amb la conseqüent queixa dels veïns. Marco Antonio Aguirre Juan Carlos Ortega intentarà, amb més o menys èxit, conduir un programa/consultori on qualsevol cosa pot passar. Una edició impecable, un guió extremadament treballat i un humor gairebé insuperable.

La Vida Moderna

L'humor més canalla es troba en aquest programa de la SER, conduït per David Broncano, Quequé i Ignatius Farray. Tenen la peculiaritat d'aconseguir que riguis abans d'escoltar-los amb el títol dels seus programes: La Vida Moderna es hacer twerk en un examen de próstata, La Vida Moderna es limpiar más el historial que tu propia casa o bé La Vida Moderna es que te secuestren y puntuar el zulo en TripAdvisor.

La Órbita De Endor

Per als fans de Star Wars i frikis en general. Els capítols són més aviat llargs (la majoria d'ells superen les dues hores) però si es disposa de temps hi han autèntiques fonts de coneixement a traves d'anàlisis i tertúlies. Tot i la temàtica del nom, també hi podrem trobar altres temes, com pel·lícules Marvel, cinema en general i sèries com ara Sherlock o l'aclamada Black Mirror.

Nadie sabe nada

Andreu Buenafuente, Berto Romero i una caixa plena de preguntes plantejades pels oients. Amb aquests ingredients, omplen una hora d'humor a base d'improvisació. Un programa que ja va per la quarta temporada i amb un humor d'etiqueta catalana, que de ben segur agradarà a tots aquells seguidors dels dos humoristes i que, sí o sí, t'arrencarà un somriure.

Todopoderosos

Aquest ha estat el meu últim descobriment, i ja m'he polit tots els capítols. Amb una combinació perfecta entre entreteniment, humor i coneixements, Arturo González-Campos, Rodrigo Cortés, Javier Cansado i Juan Gómez-Jurado condueixin aquest programa temàtic en que hi trobaràs totes les curiositats sobre Star Wars, Tolkien i Harry Potter, entre d'altres.

Escape Room #001 - Escape Salou (La Psiquiatria)

Aquest és el nostre primer Escape Room, i ens ha deixat un molt bon sabor de boca. Ens dirigim a Salou sense saber massa què ens trobarem, motivats per realitzar una experiència alternativa amb el grup d'amics. En arribar (tarda-nit del 8 de desembre de 2016), ens trobem amb un aparador que apenes deixa veure l'interior. Truquem al timbre i la porta s'obre bruscament gairebé a l'instant.

El game master és sec a l'hora de parlar, el qual ens causa confusió al no saber si ens vol posar en situació o és el seu caràcter. Un cop ens explica les regles bàsiques que, per suposat, fins ara desconeixiem, ens endinsa a l'història i ens fa passar a l'habitació a fosques. Un vídeo acaba de crear l'atmòsfera requerida per realitzar el joc i comencen els 60 minuts.

Aconseguim sortir, amb ganes de provar-ne d'altres. Experiència més que satisfactòria!

Lo millor: Les proves estan molt ben aconseguides i són molt originals. La temàtica està ben aconseguida a cadascuna de les sales, cosa que arrodoneix la visita.

Lo Pitjor: Al ser el nostre primer escape no vam entendre la funcionalitat del telèfon, que t'avisa de les pistes que et dona el Game Master, i ens va confondre una mica al realitzar el joc.

---

_Review en castellano_

Este es nuestro primer Escape Room, y nos ha dejado un muy buen sabor de boca. Nos dirigimos a Salou sin saber demasiado qué nos vamos a encontrar, motivados por realizar una experiencia alternativa con nuestro grupo de amigos. A llegar (tarde-noche del 8 de diciembre de 2016), nos encontramos con un escaparate que apenes deja ver el interior. Llamamos al timbre y la puerta se abre bruscamente y casi al instante.

El game master que nos recibe es seco a la hora de hablar, lo cual nos causa confusión al no saber si nos quiere poner en situación o es su carácter por defecto. Tras explicarnos las reglas básicas que, por supuesto, hasta ahora desconocíamos, nos adentra en la historia y nos hace pasar a la habitación, que permanece a oscuras. Un vídeo acaba de crear la atmósfera requerida para realizar el juego y empiezan los 60 minutos.

Conseguimos salir, con ganas de probar más juegos. Experiencia más que satisfactoria!

Lo mejor: Las pruebas están muy logradas y son muy originales. La temática está lograda en cada una de las salas, cosa que redondea la visita.

Lo Peor: Al ser nuestro primer escape no entendimos la funcionalidad del teléfono, que te avisa de las pistas que te da el Game Master, y nos confundió un poco al realizar el juego.

---

_Valoración_

HISTORIA:	✔	✔	✔	✔
AMBIENTACIÓN:	✔	✔	✔	✔
ORIGINALIDAD:	✔	✔	✔	✔	✔
DIFICULTAD:	✔	✔	✔

Participantes: 6

Resultado del juego: Conseguido

Lo Falcó Mil·lenari aterra al Delta

Tenia 8 anys el primer cop que vaig veure Star Wars. Recordo que va ser un diumenge a la tarda, just acabant de dinar i a TV3. Jo sempre esperava que fessin Indiana Jones, el meu heroi de la infantesa, i sovint la meva família ja feia broma quan arribava l'hora de la pel·lícula del cap de setmana. "Avui fan Indiana Jones", comentava el meu pare mentre jo feia uns ulls com a taronges. En veure el logotip de "Lucasfilm", recordo votar d'alegria. I de cop, unes lletres en blau. Fanfàrries i un rètol en groc superposat a un fons negre i estrellat que deia: La Guerra de les Galàxies. "Merda!" "Catxins!", vaig exclamar estrenyent els punys i acompanyat del corresponent ruc.

Recordo que em vaig asseure al sofà, mentre a la tauleta petita devia tenir alguna joguina amb la qual em vaig distraure mentre la pel·lícula anava avançant, sense jo fer-li massa cas. Val que R2-D2 i C-3PO aconseguien que, igual que fan els felins de la sabana, no parés d'anar-la mirant almenys amb un ull. Per alguna raó, en sentir la música de la cantina (una estona més tard) vaig deixar les joguines i hi vaig parar una mica més d'atenció. Suposo que va ser degut al fet que la melodia em semblava graciosa. I llavors, assegut a una taula, estava ell: l'Indiana Jones. Em vaig quedar de pedra, investigant perquè duia aquells cabells, aquell vestit. On nassos havia deixat el seu fuet i el seu barret? Perquè li deien Han? I va ser just a l'escena on dispara (ell primer, com a "badass" que és) a Greedo, la que em va capturar per complet. Des de llavors i fins al final, les vegades que vaig pestanyejar es podrien comptar amb els dits de les mans.

Va ser llavors el despertar del meu frikisme.

Amb el Falcó Mil·lenari van viatjar els primers somnis d'una nova etapa. Amb ell m'havia imaginat mil cops vestit com en Han, acompanyat d'en Chewie jugant a la holo-taula d'escacs o bé entrant a l'hiperespai. Des de la cabina d'aquesta nau, tot semblava fàcil, i a res se li tenia por. I és exactament per això que poso aquest nom al meu blog. Navegant amb el Falcó Mil·lenari podré dir allò que realment penso sense por a que ningú em digui que "no estic afinat", que "porto cop de ratera" o que "pego cante". Amb el Falcó Mil·lenari opinaré de tot allò que cregui convenient, i deixaré que el meu jo interior (que encara no ha crescut massa) navegui per allà on vulgui. Aquí neix un blog que, igual que l'ànima de la nau, no sap ben bé o va tot i fer olor d'aventura. Avui, la nau aterra al Delta, i ja no es troba a una galàxia molt molt llunyana....

Hi pugeu? ;)

«¡¡Arrenca!!»
―Han Solo a Chewbacca